En 1869-74 una primera societat de resistència dels sabaters ja adoptà aquesta denominació; afiliada a la Federació Regional Espanyola de l’AIT, fou dirigida per Miquel Pol, Guillem Arbós i Sebastià Alorda. A partir del 1892 exercí una gran influència en el moviment obrer illenc. En general, romangué adscrita a la UGT, i a partir del 1925 a la UGT de les Balears. Fou el gran bastió del socialisme mallorquí, al qual donà dirigents importants, com Francesc Roca, Llorenç Bisbal, Bartomeu Bestard, Jaume Bauzà, Julià Ferratjans, Tomàs Rosselló, etc. Les principals vagues que sostingué foren les de març-juny del 1912 (de les Bestretes), juliol-octubre del 1921 i, sobretot, la del novembre del 1933, que desembocà en una aturada general els dies 17-27 d’aquell mes. En 1919-21 tingué uns 500-700 afiliats, però durant la Segona República, per raó de l’existència d’un sindicat rival cenetista, oscil·là entorn dels 300. Influí directament sobre l’agrupació dels sabaters als pobles de l’illa —adoptaren el mateix nom els sindicats de sa Vileta (1902), Marratxí (1903), Sóller (1904) i Lloseta (1919)— i fou la principal organitzadora de la Federació Balear de Sabaters (1915 i 1918).