la Locomotora Negra

Grup de jazz català de caràcter amateur format l’any 1971.

Nasqué com a quintet format per Ricard Gili (trompeta, líder i arranjador principal), Tomàs González (saxo tenor), Tòfol Trepat (piano), Miquel Solé (contrabaix) i Carles Gili (bateria). Amb els anys, aquest grup original continuà (amb l’excepció de Miquel Solé, que el 1974 fou substituït per Jordi Casanovas) i s’amplià fins a formar una big band que arribà a tenir disset membres. L’estil de la Locomotora Negra seguí com a model bàsic el jazz de l’època swing i s’inspirà sobretot en els grups o les orquestres de Louis Armstrong, Cab Calloway, Jimmie Lunceford, Earl Hines, Fletcher Henderson, Duke Ellington, Count Basie, entre d’altres. Participà als festivals internacionals de Barcelona (1974 i 1981, i ininterrompudament des de l’any 2000 fins al 2021), el Vendrell (1975), Sitges (1976), Sant Sebastià (1977), en el qual assolí el primer premi del concurs de conjunts amateurs en la modalitat de jazz tradicional, i Vitòria (1979), entre d’altres. Fora de l’Estat espanyol actuà al festival internacional de Middelheim, a la ciutat d’Anvers, i al festival del Hot Club de França a Montalban (1983, 1985, 1991, 1993, 1995 i 1997). També intervingué en la creació dels espectacles musicals Home amb Blues (1977) i El Duc a Barcelona (1983). Acompanyà músics de talla internacional com Bill Coleman, Benny Waters i Gene Mighty Flea Connors, amb el qual enregistraren el disc Hey, Mr Landlord! (1983). Altres discos editats són: La Locomotora Negra 1 (1982), Ellington Train (1985), Jazzin’ and Dancin’ (1988), ’Round Christmas (1992), 25 anys (1996) i Memorial Duke Ellington (2001), enregistrament dels dos Sacred Concerts d’aquest compositor interpretats el 1999 conjuntament amb la Coral Sant Jordi. El gener del 2021 començà al Palau de la Música Catalana una gira de comiat amb un programa que explicava la història de la banda. L’any 2002 rebé la Creu de Sant Jordi.