Editat en castellà, publicà articles i notes informatives en català. Fundat a Barcelona a la darreria del novembre del 1916, tingué una vida molt accidentada, fins el 1919, que deixà de publicar-se. En foren redactors Lluís Companys, Joan Comorera i Francesc Aguirre. Inserí articles de Miguel de Unamuno, Pablo Iglesias i altres escriptors socialistes i obreristes del moment. El principal articulista fou el director, que menà dures campanyes contra la monarquia i el govern espanyols. Des d’aquesta publicació preparà l’ambient per a la vaga revolucionària de l’agost del 1917, per la qual fou empresonat, malgrat que era diputat a corts. El diari no feia cas de la censura prèvia llavors establerta i, suspès governativament, fou editat en forma clandestina. Marcel·lí Domingo hi publicà, a més del famós Soldados, altres articles, com ¿Qué espera el rey?, Eso no es poder civil, En la pendiente i El yunque y el mazo, aplegats després en llibre (1918).