Situada en el camí vell de Manresa a Rajadell, té el seu origen en un mas que pertanyia originàriament a la comunitat dels pares dominics del convent de Sant Domènech de Manresa, però que en la desamortització fou venut a particulars. Al final del segle XIX era propietat de Josep Portabella i Cots, important industrial tèxtil, qui encarregà a l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa , l’ampliació del mas original per convertir-lo en una residencia senyorial (1903-05).
L’ampliació el cos original es complementà amb dos cossos més que configuren un conjunt en forma de U i que formen una era, desde la qual s’accedeixa les diverses zones de manera independent. L’edifici original és format per una planta baixa, pis i golfes. A la banda dreta se situa un cos de planta baixa i un pis, on s’ubicaren els cellers, i per l’esquerra, obert a les visuals sobre un magnific entorn, es construí un cos que incloia semisoterrani, baixos i un pis, del qual cal destacar la seva riquesa ornamental, tant a l’exterior com a l’interior, i la tribuna que s’obre a les feixes de conreu i la vall de la riera de Rajadell. Aquesta tribuna, amb una volada important, està soportada per tornapuntes de ferro artisticament treballats, la vidriera ocupa tota l’alçada, i amb aixó s’aconsegueix que desde la magnifica sala interior a la qual dóna l’obertura (la sala principal de l’inmoble) es tingui una visió espectacular de l’entorn. La cúpula de l’element central de la tribuna és recoberta exteriorment amb petites peces ceràmiques que reprodueixen elements florals.
La façana te dues franges diferenciades, una feta amb maçoneria (de pedra extreta en el mateix indret), que cobreix el semisoterrani i la planta baixa, i l’altra executada amb material ceràmic revestit amb un estuc acolorit que a les cantonades, llindes, cornises i ràfecs combina treballadament l’obra vista amb elements de pedra i de ceràmica vidriada amb reproducció d’elements folrats de color verd, tot contrastant harmònicament amb el vermell del material ceràmic.
La testera del cos principal destaca pels esgrafiats que dibuixen la llegenda “Morera 1905”, sota un ram d’element vegetals i sobre una estrella de sis puntes, i per les dues M que es dibuixen amb elements ceràmics sobre les llindes de les obertures de la primera planta.
Al recinte del jardí s’hi alça un petit pavelló revestit de fragments de pedra no treballats que data de 1906 i que recorda l’arquitectura dels jardins Artigas d’Antoni Gaudi a la Pobla de Lillet.