És un dels volums que caracteritzen millor la militància poètica noucentista dels primers anys. Va encapçalat amb un pròleg d’Eugeni d’Ors que ha estat llegit com un programa canònic de poètica noucentista i un apadrinament de l’adscripció del poeta al moviment. No obstant això, les intencions reals de l’autor —no tan radicals com les d’Ors— queden formulades a “Notes preliminars a La muntanya d’ametistes”, un article coetani aparegut a la revista Empori.
Hi expressa la visió ciutadana del Montseny (la muntanya d’ametistes), amb una natura que és presentada de manera ordenada però al mateix temps vista amb la devota admiració d’una persona de conviccions franciscanes i mentalitat escolàstica.
El llibre està dividit en vuit parts, les quals constitueixen un exemple paradigmàtic d’aquesta voluntat ordenadora i totalitzadora: “Proemi” (un prefaci poètic extraordinàriament retòric), “Gea” (amb atenció als accidents físics de la muntanya, principalment les fonts i els rius), “Uranos” (amb poemes al sol, la lluna, els estels i els tipus de vents), “Flora” (amb un apartat sobre la vida vegetal i una altra sobre els animals), “Kronos” (amb poemes sobre fenòmens atmosfèrics i sobre el pas del temps al llarg del dia i de les estacions de l’any), “Psiquis” (amb composicions primer adreçades a persones que viuen al Montseny i després amb escenes de la vida col·lectiva), “Poema” (amb una reflexió sobre la relació entre poesia i natura) i “Excelsior” (conclusió).
El llibre havia de ser el primer volum d’una trilogia —la natura, la ciutat i la psicologia humana—, la qual es completà molts anys més tard amb La ciutat d’ivori (1918) i Sàtires (1927).
En la segona edició —apareguda el 1933, ja pòstumament— l’autor manté el fonament de la seva poètica, però disminueix considerablement el grau de retoricisme, amb la qual cosa el llibre perd bona part del seu caràcter militant. Ja és prou simptomàtic que els apartats passin a titular-se “Invocació”, “Una muntanya”, “L’aigua, divina joia”, “Sol i lluna i vents”, “Selvatana amor”, “Les hores i el temps”, “Gent de muntanya”, “Poema del bosc” i “Comiat”.
Bibliografia
- Badia i Margarit, A.M. (1989): “Les dues Muntanyes d’ametistes (1908-1933)”. Catalan Review, III, 1, p. 33-58.
- Bou, E. (1985): La poesia de Guerau de Liost. Natura, amor, humor. Barcelona, Edicions 62, p. 38-82.
- Manent, M. (1973): Poesia, llenguatge, forma. Dotze poetes catalans i altres notes crítiques. Barcelona, Edicions 62, p. 107-110.
- Sánchez Rodrigo, L. (1989): “Goticisme i medievalisme a La muntanya d’ametistes de Guerau de Liost”, dins Diversos autors: Miscel·lània Joan Bastardas. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XIX. Barcelona, PAM, vol. 2, p. 225-232.
- Soldevila, F. (1996): “Guerau de Liost i el Montseny”, dins Cronistes, joglars i poetes. Barcelona, PAM, p. 435-460.