Fou erigit el 1416 com a conseqüència del trasllat del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet, fundat el 1413 pel mercader Bertran Nicolau prop de Sant Pere de Ribes (Garraf). Integraven la comunitat primitiva cinc monjos de Cotalba (Safor) i dos de la Vall d’Hebron. La pobresa del terreny i la manca d’aigua feren traslladar el monestir al mas de la Murtra, de Badalona. El nou monestir prengué el nom canònic de Sant Jeroni de la Mare de Déu de Betlem, o, simplement, de Betlem, però subsistí popularment el de la Murtra. L’origen fou difícil: el 1431 tenia catorze monjos, els quals, al·legant la insalubritat del lloc, intentaren d’unir-se amb els de la Vall d’Hebron, que també estaven en crisi, i de passar a l’antiga residència reial de Bellesguard, que els fou oferta; però les clàusules fundacionals ho impediren. Aviat, però, hi hagué un redreçament, acompanyat d’un augment de vocacions i de l’engrandiment de la propietat, que els monjos envoltaren d’oratoris i d’ermites. La comunitat depassà la trentena de residents.
© Fototeca.cat
Joan II de Catalunya-Aragó féu edificar el refetor, i els Reis Catòlics i Carles I, que freqüentaren el monestir i hi residiren temporades en llurs sojorns a Barcelona, feren construir dues ales del claustre. La visita de nobles i de terratinents del país féu possible la construcció de la gran església, el claustre i el casal, obra bàsicament dels s. XV i XVI. El 1439 li fou cedida la jurisdicció del castell i vila de Tous (Anoia), on s’establí una petita filial del monestir. Fou incendiat i exclaustrat el 1835, quan es trobava en plena vitalitat, les seves possessions foren malvenudes i el monument fou saquejat. Malgrat ésser mig en ruïnes i convertit part en masia i part en casal d’estiueig, és encara un conjunt d’un gran interès arqueològic. Del claustre, de dos pisos de galeries (la baixa, gòtica, dels s. XV-XVI, i la superior, del XVII), s’ha perdut una ala. L’església, gòtica, del s. XV, té capelles afegides als s. XVII i XVIII, una de les quals, la del Sant Crist, és destruïda.