Aquest fet derivà en una prova de força contra la influència lerrouxista dins el moviment de Solidaritat Obrera, atès que Clarià i Palau eren caps dels tallers d'El Progreso. Els anarquistes dirigents d’El Arte de Imprimir (Tomàs Herreros, Josep Negre) aconseguiren el suport de la federació regional (juliol del 1908 i març del 1909) al boicot a El Progreso. El conflicte, a més de debilitar la influència lerrouxista, afavorí l’aproximació entre els anarquistes i els socialistes, que s’uniren també al boicot, especialment a partir del desembre del 1908.