la Noguera de Cardós

La Noguera de Cardós, al seu pas per Tírvia

© Fototeca.cat

Riu pirinenc, al Pallars Sobirà, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa a Llavorsí.

La seva conca constitueix, fins al forat de Cardós (congost obert poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera), la vall de Cardós. La seva capçalera rep el nom de riu de Lladorre (o de la Noguera de Lladorre). Neix a l’alta carena pirinenca, amb cims entre 3.143 m (pica d’Estats) i 2.853 m (pic de Certescan). Rep per la dreta el riu de Tavascan —a la capçalera— i el d’Estaon —a Vall de Cardós—, i per l’esquerra, a Tírvia, la Noguera de Vallferrera. Segueix el solc que la glacera quaternària de Llavorsí havia establert al massís granític i paleozoic de la zona axial. Tota la capçalera és ornada de circs lacustres; en destaca l’estany de Certascan, el més gran dels Pirineus. La seva conca té 250 km2 i el cabal és d’uns 9 m3 per segon abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera. El règim és nival de transició, amb un màxim de fusió pel juny doble del valor modular, i un altre de secundari, pluvial, pel novembre, i amb un mínim profund, de retenció nival, pel gener. És aprofitat per a la producció d’energia elèctrica, amb centrals equipades, actualment, amb més de 190.000 kW de potència.