la Noguera de Vallferrera

La Noguera de Vallferrera, en el congost que forma l’entrada de la vall homònima (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)

© Fototeca.cat

Riu pirinenc, al Pallars Sobirà, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Cardós, la conca del qual constitueix la vall Ferrera .

Neix al circ glacial de Baiau, al peu del pic de Baiau (2 879 m alt.), rep les aigües dels circs d’Estats i de Sotllo, envolta pel N la mola del Monteixo, prop d’Alins rep el riu de Tor i, després de 29 km de curs, arriba a la confluència. Tot el seu sistema és a la zona axial dels Pirineus, i talla els materials paleozoics per mitjà d’una vall glacial quaternària que acaba a Llavorsí, ara retocada per l’erosió fluvial. Té una conca de 188 km 2 i un cabal de 7,5 m 3 per segon. Té un règim nival de transició, amb un màxim de juny doble que el cabal modular, un mínim de retenció nival pel gener i una certa influència pluvial mediterrània pel novembre. Ara com ara no és equipat per a la producció d’energia elèctrica.