Fou bastit el 1770 per Carles III per tal d’instal·lar-hi uns 600 pescadors (de peix i de corall) d’origen genovès residents a l’illa Tabarca, enfront de Tunis, els quals, foragitats i reduïts a l’esclavitud pel bei de Tunísia el 1741, havia redimit el 1768. Hom hi bastí el castell de Sant Pau i un recinte emmurallat i l’església de Sant Pau. Assolida l’autorització per a emigrar al litoral proper, moltes famílies s’establiren al Baix Segura (Torrevella) i al Baix Vinalopó (Guardamar, Santa Pola), i la població ha anat disminuint ininterrompudament. La manca d’aigua hi impossibilita l’agricultura, i els tabarquins es dediquen gairebé exclusivament a la pesca (moll, sardina, etc), un cop tancada l’almadrava de la costa sud que capturava tonyines. Fou centre de contraban.