Té lloc a la plaça de Sant Pere, entre l’església parroquial i la casa de la ciutat. El seu origen sembla relacionat amb la processó del Corpus, si bé a la segona meitat del segle XIV —coneguda amb el nom de la Bulla— pren uns trets semblants als actuals. El 1723 alguns dels entremesos de què constava se celebraven encara dins el temple. Després de sofrir diversos canvis fou reestructurada el 1888. El nom actual és una onomatopeia del so del tabal que toca incessantment durant la festa.
Actualment està formada pels entremesos següents: dansa dels turcs i cavallets —antigament moros i cabretes, de possible origen precristià i ramader—; les maces, lluita d’àngels i dimonis, que se singularitzà al principi del segle XX; salt de les guites, passejada de figures, mig mulassa, mig drac; ball de l’àliga, que antigament gaudia del privilegi d’ésser ballat al presbiteri; ball dels nans vells, introduït a la primera meitat del segle XIX; ball dels nans nous, datat del 1888; ball dels gegants, molt antic, si bé els actuals vells són de mitjan segle XIX; salt dels plens, apoteosi del foc que els plens espargeixen; i tirabol o ballada final.
Aquest conjunt és únic als Països Catalans i constitueix un espectacle sincrètic en el qual predomina l’exaltació del foc: la guita, els plens. El 2005 la UNESCO la declarà Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat (inscrita el 2008 en la Llista Representativa del patrimoni cultural immaterial). La música, molt primitiva i amb predomini de tambors, ha estat enregistrada en disc dins l’Antologia Històrica de la Música Catalana i posteriorment ho ha estat també la versió orquestral que n’ha fet l’Orquestra Ciutat de Barcelona. A Solsona i altres indrets del Principat la Patum és una dansa d’una gran finor i harmonia que no té res a veure amb la de Berga.
A més de la celebració per Corpus, des de l’any 1916, cada vint-i-cinc anys, al setembre es fa una Patum fora de temporada, que uneix aquesta festa amb la del santuari de Queralt, l’altre gran símbol de Berga. Aquestes patums extraordinàries s’escauen els anys 1916, 1941,1966, 1991 i, coincidint amb el centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt, el 2016.