Ha proporcionat informacions destacades sobre la interacció dels pobladors indígenes amb els colonitzadors fenicis. Situat en una elevació de 382 m d’alçada del vessant sud-oriental de la serra de Crevillent, hom hi ha distingit dos grans períodes d’ocupació, datats els anys 850-700 aC i 700-550 aC respectivament. El primer es caracteritza per les cabanes disperses, construïdes amb materials peribles, i la manca de fortificacions, mentre que al s VII aC es produí una profunda remodelació urbanística i arquitectònica, caracteritzada per la construcció de terrasses i una muralla defensiva, i per la progressiva aparició de cases de planta quadrangular. En aquest segon període assolí una superfície d’unes 15 ha. Des del final del s VIII aC hi arribaren ceràmiques fenícies, que esdevingueren molt més freqüents en el segon període. El fet que hi siguin abundants les ceràmiques de tipologia fenícia fabricades amb argiles locals ha portat a pensar en l’existència a l’indret d’una població d’origen fenici, que també hi hauria fabricat joies i objectes de ferro. També s’hi ha trobat un petit tresor amb joies d’or, intruments de ferro i bronze i escarabeus egipcis.