la Pietat

Pietat , de Miquel Àngel (1475-1564) (Catedral de Florència)

© Corel Professional Photos

Devoció mariana derivada del cicle de la Passió o Davallament de la Creu que representa Maria amb el fill mort sobre els genolls.

Comença a trobar-se en l’art alemany al final del s. XIV, d’on passà a Itàlia (s. XV) i a la resta d’Europa. Les primitives capelles i esglésies dedicades a la Pietat comencen a trobar-se, als Països Catalans, als s. XV i XVI, sovint, com el cas d’Ulldecona, adoptant aquesta modalitat devocional a una capella mariana preexistent. N'hi ha capelles per tot el territori català des de la Vall d’Aran (Bossost, Lés) al Montsià (Ulldecona). Entre les esglésies més importants hi ha la Pietat de Vic i la d’Igualada. La iconografia de la Pietat esdevé dominant, primer en pintura i després en talla. La complaença en la tendror o en l’exaltació del dolor és variable segons les èpoques: el gòtic accentua el caràcter aflictiu (L.Borrassà, col·legiata de Manresa; E.Quarton, Musée du Louvre; R.van der Weyden, F.Gallego, Museo del Prado; B.Bermejo, catedral de Barcelona), i el Renaixement la qualitat humanitària (Perugino, església de San Pietro, Perusa; Miquel Àngel, Vaticà), mentre que el manierisme i el barroc es complauen a remarcar el dramatisme de l’escena (El Greco, Hispanic Society, Nova York; Ticià, Galleria dell’Accademia, Venècia; Ribera, Museo Nazionale di Capodimonte, Nàpols; Rubens, Koninklijk Museum voor Schone Kunsten, Anvers). Al s. XVIII hom deixà progressivament de representar-la. Entre les representacions plàstiques existents als Països Catalans sobresurten el retaule de Castelló de Farfanya de Jaume Ferrer I, del s. XV (Museu Episcopal de Vic), la Pietat de Jaume Huguet (1462-65, catedral de Barcelona), la de Michael Lochner (final del s. XV, timpà del claustre de la catedral de Barcelona), la de Roderic d’Osona (Museu de Belles Arts de València), l’obra mestra de Bartolomé Bermejo (1490, Museu de la Catedral de Barcelona), la de Pere Nunyes (1528, retaule de la capella de Sant Feliu de la parròquia barcelonina de Sant Just). Posteriorment el tema fou conreat fins i tot per neoclàssics com Damià Campeny (Museu d’Art Modern de Barcelona) i per l’escultura vuitcentista (Venanci Vallmitjana, Museu d’Art Modern de Barcelona).