L’abadia fou fundada per Guifré, vicari comtal de la Portella, que juntament amb la seva mare Doda li feu importants llegats vers l’any 1000. El monestir tenia comunitat pròpia el 1003 i el seu abat Cesari obtingué una butlla papal de protecció i confirmació de béns el 1016. El bisbe i abat Oliba hi envià dos monjos de Ripoll per ordenar la vida monacal el 1018. Els senyors de la Portella es reservaren el dret de presentació de l’abat (1031). El 1035 es consagrà l’església del monestir, i el bisbe Ermengol hi fundà una confraria. Tenia abat i dotze monjos. A la fi del segle XIII estava en decadència (cinc monjos) i acumulava nombrosos deutes. La pesta del 1348 l’arruïnà i restà sense comunitat fins el 1356. L’abat Berenguer inicià el redreçament aquest any, però mai no recobrà la primitiva esplendor. Formava part de la congregació claustral benedictina. El 1540 uns bandolers saquejaren el monestir i mataren l’abat, la comunitat es dispersà i no s’aplegà de nou fins el 1548. El 1617 s’uní a Sant Pau del Camp, cosa que ocasionà plets amb els habitants de la Portella. Per una concòrdia del 1624 restaren a la Portella tres monjos i l’abat s’intitulà de la Portella i de Sant Pau del Camp. El 1775 es construí un nou palau abacial a la Portella, ara en ruïnes. El 1835 l’exclaustració posà fi a la vida religiosa i se n’inicià l’abandonament. El 1838, durant la primera guerra Carlina, la Junta Superior Governativa de Catalunya, carlina, hi traslladà els estudis de la Universitat de Cervera des de Solsona, on havien estat establerts aquell mateix any, fins a la presa de la ciutat pels liberals. Hi foren impartides classes els cursos 1838-39 i 1839-40. Posteriorment, la part monacal passà a mans privades fins l’any 1988, que els hereus del darrer propietari la donaren a la Generalitat de Catalunya, mentre que part de l’església traspassà al bisbat de Solsona.
Claustre arcaïtzant del monestir de Sant Pere de la Portella
© Fototeca.cat
Es conserva l’església del segle XI, d’una única nau capçada per un absis decorat amb arcuacions llombardes, el campanar una mica més tardà, de planta quadrada, i un claustre rústec de dos pisos que sembla obra del segle XV. L’any 2010 fou declarat monuments històric per la Generalitat de Catalunya i al juny del 2013 s’inauguraren les obres de restauració de l’interior de l’església. Al final de juny s’hi celebra un aplec.