Arribà a tenir més de 5 000 socis. A més de la funció assistencial, amb metges propis i ajut econòmic als malalts, tingué una gran activitat recreativa (balls de carnaval); disposà d’un orfeó i un teatre. Amb la implantació el 1940 de la seguretat social i la prohibició del carnaval, la seva vida anà esllanguint-se.