Situació i presentació
Limita al N amb els termes de la Nou de Gaià i Vespella, a l’E amb el d’Altafulla, a l’W amb el del Catllar i al S amb el de Tarragona. El Riu Gaià, que travessa el terme de N a S, hi rep la riera de Salomó per l’esquerra i en surt entre els tossals de Costagrossa i del Balcó. El terme comprèn el poble i cap de municipi de la Riera de Gaià i les urbanitzacions del Castellot (dita també el Senyoriu de Tamarit) i la Coma (dita també el Camí de Mas de Comes i compartida amb els termes de Vespella i del Catllar, on també és coneguda amb el nom de la Cativera). També inclou el lloc d’Ardenya i la caseria de Virgili. La principal via de comunicació és la carretera local al Catllar, que entronca, al sud, amb la N-340, a l’est amb Altafulla i a l’oest amb la carretera N-240 entre Tarragona i Valls. La part septentrional del terme és travessada per la línia ferroviària de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus, amb baixador prop del poble.
La població i l’economia
El terme medieval de la Riera aplegava la seva població (rierencs) en tres caseries. La primera era la quadra de Montoliu, que ha desaparegut, l’altra era la de la Riera, que en engrandir-se engolí la de Montoliu i la tercera era Virgili, que encara subsisteix. La relació de la cort de Girona i Barcelona del 1358 dona a Montoliu 10 focs, mentre que en el fogatjament de 1365-1370 en consten 39 a Montoliu, 5 a Ardenya i 9 a Virgili. Les pèrdues demogràfiques dels segles XIV i XV quedaven clarament reflectides en el fogatjament del 1553, el qual registra un total de 30 focs al municipi. En el transcurs del segle XVIII, Ardenya i Virgili perderen habitants en benefici de la Riera; així, el 1718, tenien conjuntament 137 h, i el nucli de la Riera 311 h. L’any 1787 hi havia en total 1 458 h, repartits en 1 333 h a la Riera i 125 h a Arenya i Virgili. L’any 1719 la Riera aplegava 100 veïns, els quals havien passat a 103 el 1763, però entre aquest any i el 1773 el nombre de veïns es reduí a 48. La recuperació demogràfica de la Riera fou ràpida: l’any 1795 tenia 215 homes de més de 16 anys. El 1819 la Riera tenia 212 veïns i Ardenya 18. El 1830 es comptabilitzaren 791 h distribuïts en 726 h a la Riera i 65 a Ardenya. Durant la segona meitat del segle XIX la població del municipi es mantingué per sobre del miler d’habitants, amb un màxim de 1.312 l’any 1860. La Riera entrà al segle XX amb 1.163 h, els quals disminuïren d’una manera constant fins a la dècada de 1960, que començà a recuperar-se (1.045 h el 1970); després el nombre d’habitants tornà a minvar (976 h el 1981 i 908 el 1991). L’any 2001 el contingent de població havia augmentat a 1.005 h, tendència que s’ha mantingut fins arribar als 1.240 h el 2005.
L’activitat econòmica predominant al terme són els serveis, conjuntament amb la indústria. L’agricultura té un considerable pes específic en l’economia, que es manifesta en l’explotació intensiva de les hortes del terme. Els principals conreus són els avellaners, les oliveres, les vinyes, les hortalisses i els ametllers. Quant a la ramaderia, hom destaca la cria d’aviram. En l’activitat industrial és rellevant el sector tèxtil.
El poble de la Riera de Gaià
El poble de la Riera de Gaià (999 h el 2006) és a l’esquerra del Gaià, a 28 m d’altitud, a la confluència amb la riera de Salomó. Els edificis més remarcables del poble són l’església parroquial, dedicada a santa Margarida, i la Casa Borràs, amb escut nobiliari i finestres artístiques a la façana. Se celebra la festa de Santa Margarida (20 de juliol), i la festa major de la Santa Creu (14 de setembre); aquesta festa es remunta a l’any 1809 i té l’origen en un vot de poble fet per tal d’agrair que la població es veiés lliure d’una epidèmia de còlera esdevinguda aquell any. En aquesta diada té lloc una processó i es canta la Missa de Perossi, que fou recuperada el 1982.
Durant la Guerra Gran la Riera, pel que fa al sometent, estigué integrada dins la unitat administrativa del cantó d’Altafulla; el municipi contribuí amb vint homes, repartits entre tres companyies, al servei d’armes del sometent. En la primera guerra Carlina la Riera se significà pel seu carlisme, arribà a ser el poble més destacat de tota la contrada del Baix Gaià.
Altres indrets del terme
Al sector meridional del terme hi ha el castell de Santa Margarida, conegut popularment com el Castellot. La fortalesa va ser malmesa durant la guerra del Francès i, pel que sembla, és el castell de Montoliu esmentat el 1118 com a límit oriental, amb Tamarit, del terme de Tarragona. Pertangué als Montoliu i donà nom a la quadra del mateix nom, posteriorment absorbida per la Riera. El peu i les faldes del tossal de Santa Margarida s’han transformat en una zona residencial, on hi ha la urbanització del Castellot (200 h el 2005).
Al NW del terme, a 40 m d’altitud, a l’esquerra del Gaià, hi ha la caseria d’Ardenya (75 h el 2005). L’església és dedicada a sant Jordi. Ardenya va formar parròquia i terme independent fins l’any 1842, que fou agregada al municipi de la Riera, constituït l’any 1769 per la fusió dels termes de la Riera i Virgili. Formà part de la Comuna del Camp de Tarragona. En el fogatjament de 1365-70 figura com a pertanyent a Bertran de Gallifà. Al segle XVII depenia del benifet de Sant Jordi de la catedral tarragonina.
En el que era abans terme de Vespella hi ha les restes de la torre de la Vella o de l’Abella de 2,20 m de diàmetre interior i un mur d’1,20 m de gruix; és una obra medieval bastida per defensar i vigilar l’entrada al poble. L’antiga quadra de Virgili es troba dalt un turó situat a llevant de la Riera.