la Roca del Vallès

La Roca del Vallès amb el castell al fons

© Fototeca.cat

Municipi del Vallès Oriental, al límit amb el Maresme, a la vall mitjana del Mogent, accidentat a l’E pels vessants interiors de la Serralada Litoral (534 m alt.), sector on es localitzen els boscs de pins i alzines (2.427 ha).

Situació i presentació

Limita amb els termes de Llinars del Vallès (NE), Cardedeu i les Franqueses del Vallès (N), Granollers (W) i Vilanova del Vallès (S). A llevant, la Roca confronta amb els municipis d’Orrius, Argentona i Dosrius, pertanyents al Maresme. Fou un dels municipis més extensos de la comarca. L’any 1983, però, el nucli de Vilanova del Vallès adquirí la seva segregació i passà a ser municipi independent.

El terme és emplaçat a la vall mitjana de la riera de Mogent, tributària del Besòs per l’esquerra. Aquest riu solca en diagonal el territori, de NE a SW; a l’extrem NE rep, dintre el municipi de la Roca, les aigües de la riera de Cànoves. Al límit amb la comarca del Maresme, el municipi és accidentat al sud, a llevant i al NE pels contraforts interiors de la Serralada Litoral i confronta, pel coll de Parpers, amb el municipi d’Argentona, pel turó de Séllecs o Turó Gros (534 m d’altitud) i pel coll de Sant Bartomeu (375 m) amb Òrrius i pel Puig Calbell amb aquest darrer municipi i amb el de Sant Genís de Vilassar. A migdia, pel curs del torrent de Can Maimó (o riera d’Ardenya o de Vallmanya), limita amb Vallromanes i amb Montornès del Vallès, municipis ja d’aquesta comarca. A ponent, el municipi de la Roca termeneja un bon tros amb el de Granollers, des de sota el turó de Can Puntes, al N, fins a la Creu d’en Blanc, a l’antic camí ral.

Una extensa capa forestal de pins i alzines s’estén pels vessants de la serralada de Marina. Els arbres de ribera (pollancres, verns i oms) omplen les torrenteres i la riera de Mogent.

El terme comprèn els pobles de la Roca del Vallès, cap de municipi, i Santa Agnès de Malanyanes, el barri de la Torreta, les caseries de Bell-lloc, Can Berengó, Can Montcau, Séllecs i les Valls, les urbanitzacions de Can Gurri, Can Jorns, la Pineda, la Roca Dos, la Rocatomba i Sant Carles i els veïnats de Valldarió o Valldoriolf i el Veïnat de l’Església.

La caseria de Bell-lloc i les antigues quadres de Vilalba i Sant Lleïr, properes a l’estació de ferrocarril de Cardedeu, utilitzen els serveis d’aquest terme.

El municipi és travessat en diagonal per l’autopista AP-7 en direcció a la Jonquera, amb diversos accessos al poble. Del nucli de Vilanova del Vallès surt una carretera local que creua tot el terme passant per la Roca i Santa Agnès en direcció a Cardedeu. Del poble de la Roca també surt una carretera vers Òrrius. Així mateix, passa pel cap de municipi l’antiga carretera comarcal de Mataró a Granollers pel coll de Parpers. Per aquest mateix coll passa, en part soterrada, l’autopista C-60 (anomenada Eix Mataró-Granollers), que neix a l’AP-7, dins del municipi.

La població i l’economia

Coincidint amb la industrialització, l’evolució de la població (roquerols) va sofrir variacions importants. En el decenni de 1960-1970 el creixement fou del 72,38 %, i entre el 1970 i el 1980 fou del 31,06 %. Així, el cens de 1970, amb 4.356 h, gairebé duplicà la població registrada el 1950, quan es comptabilitzaren 2.392 h. El 1981, coincidint amb la segregació del municipi de Vilanova del Vallès (que es feu efectiva l’any 1984), hi havia al terme 5.545 habitants. Durant la dècada posterior el creixement s’alentí considerablement (5.791 h el 1991), per tornar a augmentar deu anys després (7.588 h el 2001), confirmant una tendència clarament positiva, esperonada per la funció residencial. El 2005 s’arribà a 8.946 h.

Els gresos i els saulons faciliten el drenatge dels terrenys i originen importants corrents subalvis, elevats mecànicament per a l’agricultura i la indústria. Aquest aprofitament permet un conreu de regadiu (cada vegada més minoritari) de farratge, mongetes, patates i hortalisses i arbres fruiters (pomera i presseguer), ben apreciat a tota la comarca. Al secà es conreen cereals (ordi, blat, civada), farratge (alfals), colza, llavor de nap i lleguminoses per a pinso. El conreu de la vinya i l’avellaner, que abans havia estat molt important, ha desaparegut gairebé del tot. Encara es poden trobar, però, algunes extensions reduïdes de vinya (amb Denominació d’Origen Alella) al límit amb el Maresme. La jardineria i el conreu de plantes ornamentals és una altra activitat agrària. Hi ha diverses granges per a la cria de bestiar, boví i porcí principalment.

La instal·lació d’indústries es feu de manera massiva a partir de la dècada de 1960 i modernament es localitza al polígon industrial anomenat Can Font de la Perera, que alberga empreses dels sectors plàstic, tèxtil, alimentari, de la construcció, dels components elèctrics i dels manipulats del metall, principalment. El poble de la Roca celebra el seu mercat setmanal el divendres i el del barri de la Torreta s’escau el dimarts.

El comerç ha augmentat tant com la indústria i el sector terciari ja superava, a meitat de la dècada de 1990, al sector industrial en nombre d’actius. Cal destacar, entre els serveis, un gran complex comercial (amb l’aspecte d’un poble català de principi de segle), situat a peu d’autopista, el Centre Penitenciari dels Quatre Camins, que es posà en funcionament el 1989 i la planta de tractament d’aigües de Cardedeu (1964), situada al pla de Can Ribes, a tocar del terme de Cardedeu. Al final del 2005 estava en construcció una depuradora al terme de la Roca per millorar el problema que plantegen els abocadors d’aigües residuals d’aquest mateix municipi, de Llinars del Vallès i Cardedeu.

Pel que fa als serveis bàsics, al municipi, a més dels cicles d’ensenyament obligatori, es poden cursar també estudis de batxillerat. Es disposa de dos centres d’atenció primària (CAP), un al poble de la Roca i l’altre al barri de la Torreta. El terme s’ha anat desenvolupant els últims anys com a centre residencial i d’estiueig, afavorit per les bones comunicacions i la proximitat de Granollers. Aquest fet ha comportat la construcció d’urbanitzacions de primeres residències dirigides a albergar treballadors ocupats a Granollers i el seu entorn, a fi de descongestionar la capital comarcal. També han proliferat les segones residències i els serveis enfocats al lleure, com els camps de golf instal·lats al nord del poble de Santa Agnès de Malanyanes i a la zona de Vilalba, al límit amb Cardedeu.

El poble de la Roca del Vallès

El poble de la Roca del Vallès (123 m i 5.703 h el 2005) és situat a l’esquerra de la riera de Mogent, als peus de l’antic castell de la Roca.

El document més antic conservat referent al poble de la Roca és el de la consagració de l’església de Sant Sadurní, situada al loco que nuncupatur Rocha, del 932. L’església havia estat bastida l’any 932 per l’abadessa Emma, del monestir de Sant Joan de les Abadesses, la qual, probablement, repoblà el lloc amb gent procedent de la vall de Sant Joan. Publicada per F. Udina entre altres documents de l’arxiu comtal de Barcelona dels segles IX i X, l’acta de consagració menciona, també, el terminio de Villaroca. Posteriorment, i encara durant el segle X, hi ha altres referències a la Roca contingudes en el cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès.

L’església parroquial de Sant Sadurní, engrandida i totalment renovada entre el 1557 i el 1581, és d’una nau (dividida en tres trams coberts amb volta de creueria), amb dues capelles laterals per banda, construïdes entre els contraforts, que sobresurten de la fàbrica de l’edifici; l’absis és poligonal i la porta, a la façana de ponent, és del tipus del gòtic tardà, amb detalls renaixentistes. Les mènsules que sostenen les arcuacions i les gàrgoles del capdamunt dels contraforts són esculpides, com també ho són les claus de les voltes. L’església posseeix un magnífic retaule barroc dedicat a sant Sadurní i col·locat a l’altar major. Fou obrat per Antoni Comas i data del 1620; consta d’un cos de cinc compartiments i d’una predel·la. S’hi representen, en relleu esculpit, pintat i daurat, escenes de la vida de la Mare de Déu i de la de sant Sadurní. També, al sòcol, n’hi ha del Nou Testament. L’església de Sant Sadurní de la Roca, durant la guerra de Successió, fou utilitzada com a caserna per les tropes de Felip V.

El castell de la Roca del Vallès no apareix documentat fins al segle XI. Fou posseït primerament per Arnau Mir, a qui havia estat encomanat pel comte de Barcelona; consta en un document sense data, però que probablement fou emès entre els anys 1023 i 1076, la queixa del comte barceloní Ramon Berenguer I perquè aquell havia abusat del domini que li fou concedit. Després el castell sembla que fou donat pel comte, juntament amb altres béns i territoris, a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que fou primer senyor de Montcada, a la mort del qual el castell de la Roca fou posseït pel seu fill Renard Guillem de Sarroca i pel seu germà Bernat, diaca; el tingueren en feu per Berenguer Ramon de Montcada, amb qui estaven emparentats. Inicialment el terme del castell comprenia Vilanova, Santa Agnès de Malanyanes, Llerona, Òrrius i Granollers. Posteriorment, per matrimoni de Sança, senyora de la Roca, amb Guillem de Bell-lloc (ambdós eren senyors de la Roca vers el 1164), la senyoria del castell pervingué als seus descendents, cognomenats Bell-lloc, els quals alienaren la senyoria a la segona meitat del segle XIII; posseïren aleshores el castell, primer, Berenguer de Santlleïr i després Ramon de Cabrera, el qual, el 1287, vengué el castell de la Roca, que tenia en feu pel rei, al notari reial Pere Marquès. La jurisdicció del castell i del terme de la Roca, però, pertanyia al rei, encara que, diverses vegades durant el segle XIV, el rei s’alienà al senyor de la Roca, després que hagués estat, també diverses vegades, redimida pels vassalls. A la primeria del segle XV Pere Arnau Marquès vengué la senyoria a Ramon de Torrelles, que la posseí en feu pel monarca i realitzà diverses obres de restauració del castell. Aquest romangué en mans dels Torrelles fins a la primeria del segle XVIII, que passà als Sentmenat. El 1468 el títol de baró de la Roca havia estat concedit a Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat. Pere de Torrelles-Sentmenat, que fou governador de Catalunya i senyor i baró de la Roca, fou creat el 1706 pel rei arxiduc Carles III, marquès de Torrelles. Seguidament el castell de la Roca passà al domini de la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar. Després de la desamortització, el castell fou propietat de la família Alomar. El 1952 restava en estat ruïnós i fou restaurat per l’actual propietari, Antoni Rivière. Del castell, de planta trapezoidal i format per diverses estances, sobresurten la torre mestra, en un angle de la fortificació, de planta rectangular i amb un fort talús, i una altra torre, semicircular, situada a l’angle oposat. La porta és a migdia.

La Roca del Vallès celebra la seva festa major d’estiu el segon dissabte de setembre i pel mes de novembre, el dia 29, se celebra la festa major d’hivern, dedicada a Sant Sadurní.

Altres indrets del terme

Santa Agnès de Malanyanes

A mig camí de la Roca a Cardedeu hi ha el poble de Santa Agnès de Malanyanes (673 h el 2005), al NE del terme, sobre els contraforts primers de la Serralada Litoral. L’església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, documentada des del 932, conserva la façana i la porta (amb arquivoltes sostingudes per rebranques i fines columnetes, d’arc un xic apuntat), romàniques, com també l’ull de bou circular, elements que daten probablement del segle XIII. L’església, d’una sola nau, amb absis carrat i capelles laterals (a banda i banda de la nau i de l’absis), fou ampliada i reformada entre els segles XVI i XVIII. El cloquer és del segle XV. La nau es cobreix amb volta apuntada i al presbiteri, sobre aquesta volta, se’n sobreposa una de creueria. L’església, que és precedida d’un porxo, conserva un retaule barroc de l’escultor Jaume Roig, del 1681, amb predel·la i dos pisos de compartiments obrats entre columnetes salomòniques; al cim hi ha la Crucifixió i en la fornícula central la imatge de santa Agnès, a qui és dedicat aquest retaule major. Un altre retaule, el de Sant Bartomeu, fou obrat per un escultor de Mataró vers el 1705; entre columnes salomòniques, motius florals, caps d’angelets i raïms, els compartiments representen escenes de la vida i el martiri del sant. L’església de Santa Agnès conserva, encara, altres retaules com el de Sant Isidre i el del Roser, barrocs, i el del Sant Crist, amb talles del segle XVIII; també conté imatges i reliquiaris d’orfebreria. El lloc formà part del terme del castell de la Roca i després de la baronia de la Roca.

Prop de la parròquia, al bosc de Ca n’Alzina, hi ha la capella de Santa Maria de Malanyanes, preromànica, reconstruïda al segle XI, que fou la primitiva parròquia de l’indret. La capella i la seva advocació actual gaudeixen d’una veneració especial perquè hom els atribueix protecció a les parteres. La població celebra la seva festa major d’estiu pels volts del 24 d’agost i la festa major d’hivern a prop del 21 de gener.

Complex comercial de La Roca Village, amb l’aspecte d’un poble català de principis de segle XX

© C.I.C-Moià

L’any 1999 hom obrí a la zona de Santa Agnès un extens centre comercial anomenat La Roca Village, gestionat i propietat de la multinacional Value Retail. El centre té la particularitat d’estar construït simulant una població més o menys rural, amb cases botiga d’un disseny estàndard. Atreu sobretot clientela de Barcelona i la seva àrea metropolitana i turisme. Amb una superfície d’uns 17.000 m2, el 2013 s’iniciaren les obres d’ampliació que havien d’afegir prop de 7.000 m2, amb un total d’unes 150 botigues el 2014.

Bell-lloc i Vilalba

Dins el terme de la Roca hi ha la masia i antic castell de Bell-lloc, documentat el 1073. Sembla que fou senyor del castell i terme de Bell-lloc Geribert Guitard, restaurador del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona al qual donà el castell de Bell-lloc i la seva capella de Sant Pere el 1117. Aleshores els Bell-lloc esdevingueren castlans del castell pel monestir de Sant Cugat i el 1314 en recuperaren la senyoria, que continuaren posseint els seus successors. El títol de comte de Bell-lloc fou concedit pel rei arxiduc Carles III, el 1707, al sergent major d’infanteria i tresorer de l’exèrcit de l’Empordà Ramon de Bell-lloc i de Macip, que era jurat en cap de Girona i senyor del castell i terme de Bell-lloc. El primer comte de Bell-lloc convertí l’antiga torre mestra en capella, dedicada a sant Pau. El 1787, al cens de Floridablanca, el castell de Bell-lloc constituïa un poble independent amb el seu batlle; el 1836 fou agregat a la Roca. La propietat del castell, que fou gairebé destruït en la guerra del Francès, continuà en mans dels Bell-lloc fins el 1944.

La masia i antiga quadra o castell de Vilalba, al límit amb Cardedeu, sempre ha estat de la parròquia de Cardedeu. El lloc és citat el 932 i fou de la família Vilalba almenys des del 1195 fins al 1571, quan els senyors de Vilalba permutaren la possessió del lloc amb el monestir de Montserrat, el qual en fou desposseït durant la desamortització del 1836. Aleshores adquirí el castell Marià Borrell, que transformà l’antic edifici en el casal actual. Sahi han trobat vestigis romànics i gòtics i no es conserva l’antiga església de Sant Vicenç, on al segle XI es feren testaments sacramentals.

L’any 2005 estava en construcció en aquesta zona un camp de golf amb 18 forats i també un camp d’entrenament. L’operació immobiliària també preveia la construcció al voltant del camp d’un centenar d’habitatges.

Valldarió, la Torreta, les masies i les restes arqueològiques

Al llindar amb el terme de Granollers, Valldarió o Valldoriolf, antiga quadra i veïnat, forma amb la barriada de la Torreta un veral sobre la riera de Valldarió. La Torreta (2.570 h el 2005) és un agrupament urbà, sorgit per influència de Granollers, sobre la carretera de la Roca i de Mataró i que s’allarga fins al cementiri de Granollers, en la carretera de Cardedeu a Girona. Hom hi ha construït blocs de pisos i naus industrials, fortament relacionats amb la ciutat, que trenquen el paisatge agrari tradicional de Valldarió. El barri de la Torreta celebra la festa de la Creu la primera setmana de maig i la festa major la segona quinzena de juliol.

Entre les masies antigues es destaca el Mas Verdeguer i també el mas de la Torre, coneguda al segle XVI com la Torre d’en Bruniquer.

Aspecte del dolmen de Can Gol II, dins el terme de la Roca del Vallès

© Jaume Ferrández

Hi ha un gran nombre de jaciments arqueològics dins el terme de la Roca del Vallès que reflecteixen la importància de la contrada des del Neolític. En una àrea relativament poc extensa de la Serralada Litoral i dominant tot el sector oriental del Vallès hi ha una concentració de dòlmens important: la Pedra de les Orenetes, que és un bloc granític de 8 metres de llargada, 3 d’amplada i 3 d’alçada, amb motius pictòrics d’estil i temàtica corresponents a les pintures rupestres de tradició esquemàtica i abstracta; en els dos jaciments de Can Gol, la gran galeria catalana situada en un dels turons de la serra de Séllecs, on hi ha la urbanització la Pineda i la cista o dolmen; el dolmen de Can Planes; la cabana del moro o dolmen de Séllecs; la pedra de les Creus i la pedra foradada. D’època més tardana (600-50 aC), al turó de l’Arbocera es troben restes d’estructures d’habitació. En el turó de Séllecs es localitza un dels poblats ibèrics més importants del Vallès Oriental, on encara es conserva una doble línia de muralla, diferents torres de planta quadrangular i estructures d’habitació. Cal destacar els poblats dels turons de Can Santpere, Can Verdaguer, els Castellans i el Turó Cremat, tots ells amb estructures visibles. De l’època romana destaquen les restes de tres vil·les a Vilalba (parròquia de Santa Agnès de Malanyanes), a Can Cucut i Can Santpere, a més de diverses troballes aïllades d’enterraments d’inhumació que es localitzen a tota la zona de Valldarió.