Sembla que correspon al primitiu poblat ibèric d'Arraona. La devoció a la Mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l’antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del s XIII, conservada encara sense culte, al costat de l’hostal. S'hi construí un llatzeret al s XVI. Segons la tradició, hom hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyameres, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella de Sant Iscle. La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des del 1696. El consell de Sabadell, el 1697, féu vot d’assistir-hi cada any el segon diumenge de maig en processó, origen de l’aplec actual. El 1845 es féu una imatge nova i el 1876 s’inicià un nou santuari, acabat per l’arquitecte Miquel Pasqual el 1882. És un edifici neogòtic, enriquit constantment i envoltat de la casa dels ermitants i uns jardins que són ara un parc de la ciutat. La imatge de santa Maria fou coronada canònicament el 1947. És lloc de molta devoció.
Santuari de la Mare de Déu de la Salut, a la serra de Sant Iscle de Sabadell
© Fototeca.cat - M. Catalán