Corresponen a un piedmont format pels al·luvions dels rius pirinencs que es destaca a llevant amb un marcat escarpament a causa de l’erosió diferencial de les terrasses riberenques del Segre, més baixes, i de l’ample fondal estès entre Vilanova de Segrià i Alcarràs, cobert pels conreus. A ponent, la terra treballada s’enlaira des de la clamor Amargant suavitzant encara més els replans imprecisos d’aquest vessant. Només resten els erms als cims planers i als escarpaments on no arriba el regadiu: al nord, els de la serra del Coscollar, dominats pel cim de Sardera (336 m alt.), de front oriental fragmentat en característics tossals.