la Serra d’en Galceran

la Serra dels Galcerans

la Serra d’en Galceran

© Fototeca.cat

Municipi de la Plana Alta, estès als vessants de la serra del seu nom, continuació de les serralades ibèriques de Penyagolosa i dels Ports; de NE a SW se subdivideix en la serra de Sant Joan, el tossal de Saragossa (1078 m alt.), el tossal de la Vila (950 m alt.) i la serra del Castellar.

El vessant occidental del terme és drenat per la rambla Carbonera, que fa de límit, i l’oriental per les rambles de Penya-roja i de la Carrasqueta, tributàries de la rambla de les Coves. El territori és molt accidentat, amb 4 200 ha de matollar. Els conreus de secà ocupen 3 100 ha, dedicades a cereals, oliveres i, especialment, ametllers. La vila (293 h agl [2006], serraïns; 748 m alt.) és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme. L’església parroquial de Sant Bartomeu conserva una pintura de Vicent López a la capella de Sant Lluís Beltran. La població, que ha patit una disminució constant des del començament de segle, tendeix a desplaçar-se als nuclis dispersos al llarg de la rambla Carbonera i de la carretera de la Pobla Tornesa a Albocàsser, mentre es despoblen la majoria dels masos aïllats. El lloc formà part de la baronia de la Pobla Tornesa. El municipi comprèn un bon nombre de caseries, entre les quals les Deveses, la Font de Beca, els Ivarsos, les Mosqueres, els Albadars, el Parral, els Pujols. Dins el terme hi ha l’anomenat roure de Cabanilles, del nom del botànic Antoni J.Cabanillas, exemplar adoptat com a model del Quercus valentina.