Té antecedents en un projecte de Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba, presentat el 1890 i aprovat l’any següent, que no fou dut a la pràctica. Fou presentada el 1958, arran de la riuada del 1957, alternativament amb d’altres que preveien l’orientació del riu pel N o pel centre de la ciutat.
El nou llit del Túria té una longitud de 12,6 km, capacitat de 5.000 m3/segon i una amplària de 200 m. Aquesta modificació determinà l’elaboració d’un nou pla d’ordenació (1966). El desviament passa entre Manises i Quart, seguint la direcció NW-SE, i desemboca al N de Pinedo. A un costat i a l’altre hi ha vies de circulació ràpida, rondes que comuniquen directament l’accés de Madrid amb el d’Alacant. Va acompanyat amb la construcció de ponts per al ferrocarril (3) i la carretera (9), enllaçant la ciutat amb els pobles de l’Horta meridional i sud-occidental.
La solució preveia la conversió de l’antic llit del riu (cedit en 1976 a la ciutat) en zona verda, i en aquest sentit el Taller d’Arquitectura de R. Bofill elaborà un projecte global de condicionament que l’any 1987 començà a realitzar-se. La resolució dels problemes desvetllats per la riuada s’acompanyà d’una política d’edificació de polígons a València i al Cabanyal, Paterna, Xirivella i Torrent de l’Horta.