la Taula

Constel·lació austral situada entre les de l’Orada, el Camaleó, l’Octant i la Hidra mascle.

És una de les constel·lacions que foren descrites per primera vegada per Lacaille en la seva obra Coelum australe stelliferum. Conté 24 estels visibles a ull nu, dels quals no n'hi ha cap de les quatre primeres magnituds; per tant, és una constel·lació poc aparent. L’astre principal, α-Mensae, té una magnitud de 5,14 i pertany al tipus espectral G6; és situat a una distància de 28 anys llum i té unes dimensions una mica més petites que les del Sol. Al N d’aquesta constel·lació hi ha una petita part de la galàxia anomenada Gran Núvol de Magalhães, bé que la major part d’aquesta s’estén per la veïna constel·lació de l’Orada.