Neix vora el coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny, dins el municipi de Montseny (Vallès Oriental). El curs alt segueix una direcció SW fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta. S'orienta cap al SE, rep per la dreta la riera de la Boscana i deixa el massís del Montseny per la depressió del Vallès a uns 400 m alt., i inicia el curs mitjà. S'endinsa en el miocè, damunt el qual ha originat terrasses quaternàries (termes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera). Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, prenent la direcció SW-NE, s’encaixa a la gran falla longitudinal que separa la depressió vallesana de la Serralada de Marina. Passat Sant Celoni, el cabal (0,7 m 3 /seg de mitjana) és aprofitat per l’única central hidroelèctrica de la conca, amb una potència superior als 1 000 kW. El principal afluent per la dreta és la riera de Trentapasses o de Vilalba, amb les rieres de Vallgorguina i de Fuirosos. Els de l’esquerra són les rieres de Campins o de Pertegàs, de Gualba, regularitzada pel petit pantà de Santa Fe, de Repiaix i de Breda. Passat el llindar de Breda, una falla tectònica transversal separa els massissos del Montseny (SW) i les Guilleries (NE), amb desnivells de 100 a 500 m. Des d’ací minva el pendent i travessa el congost d’Hostalric, obert per la falla transversal de la riera d’Arbúcies (afluent per l’esquerra), i arriba fins a la mar entre els blocs granítics del Montnegre (SW) i Blanes (NE). En aquest curs baix afloren en el sauló laves basàltiques, que formen l’escarpament d’Hostalric, passat el qual rep per l’esquerra la riera de Santa Coloma. Entra al Maresme, on, passat Tordera, rep per la dreta la riera de Vallmanya. Entre Malgrat (Maresme) i Blanes (Selva) forma un delta que ocupa uns 8 km 2 i que travessa una fase regressiva. De règim exclusivament pluvial, el cabal, sense reserves de neu, varia segons les pluges. Els regatges són notables al Maresme (hortalisses) i Blanes. Les pollancredes dels cursos mitjà i baix han ajudat, amb la fusta, a configurar l’àrea més important dels Països Catalans per a la fabricació de certs plàstics i fibres artificials: la de Sant Celoni, Tordera, Blanes i Malgrat. Té 61,5 km de llargada. Hi ha en projecte un pla de sanejament que afectarà 19 pobles situats al seu entorn. Mitjançant plantes depuradores hom intentarà de recuperar les espècies naturals que hi havia abans i, alhora, de fornir aigua potable a tots els pobles de la zona.
la Tordera en el seu curs baix
© Fototeca.cat