Situació i presentació
Es troba a l’extrem sud-oriental de la comarca, limitant amb Pradell de la Teixeta (N), Argentera (E) i Colldejou (S), aquests dos últims termes pertanyents a la comarca del Baix Camp, a la qual es vincula històricament (formà part de la baronia d’Escornalbou). El territori és molt trencat per tal com forma part dels vessants septentrionals de la mola de Colldejou (al voltant dels 700 m dins el terme) i els de ponent de la serra de l’Argentera, i les aigües que en davallen van a parar a la capçalera de la riera de Marçà (barranc de la Rasa de la Teula i barranc de la Torre).
El poble de la Torre de Fontaubella és l’únic nucli de població del municipi. Pel N hi arriba una carretera procedent de la N-420 de Tarragona a Falset i Gandesa que passa per Pradell de la Teixeta i que un cop al poble es bifurca vers l’W cap a Marçà i vers el SE cap a Colldejou i Mont-roig del Camp (Baix Camp).
La població i l’economia
Durant el segle XIV, els focs del terme (12) es comptabilitzaren amb els del comtat de Prades, però de senyoria del bisbe de Tortosa. El 1497 tenia 4 focs, 6 el 1515, 8 el 1553 i 6 el 1564. Els reculls de població (torredans) pertanyents al segle XVIII, indiquen 263 h el 1718, que descendiren fins a 212 h el 1787. Durant la primera meitat del segle XIX la població es mantingué entorn els 220 h, que n’esdevingueren 294 h el 1857, 394 h vint anys després i 484 h el 1887. Amb l’arribada de la fil·loxera la població inicià una caiguda irreparable; al final del segle hi havia 277 h, que minvaren fins a 203 h el 1910, 156 h durant la dècada de la guerra civil, 135 h el 1950 i 114 h el 1970. El 1975 la població fou per primera vegada inferior a 100 h, concretament 96 h. La davallada demogràfica continuà durant la dècada posterior, amb 82 h l’any 1981 i 77 en el padró del 1986. A partir d’aquesta data, la població començà a recuperar-se lentament, amb 79 h el 1991 i 83 h el 1996, per experimentar un creixement espectacular el 1999 amb 123 h, 133 h el 2001 i 135 h el 2005.
A mitjan segle XIX, a part l’explotació agrària, produïa cera i comercialitzava llenya, i completava la seva economia amb ramats de llana, cabres i vaques. Tenia, així mateix, sis fàbriques d’aiguardent, tres molins d’oli i una gran tradició en la recollida i comercialització de bolets, com els rovellons. S’explotaven també pedreres de calç i guix.
Més de la meitat del terme resta erm i les terres llaurades es dediquen principalment al conreu d’avellanes i en només un petit percentatge a l’olivera, l’ametller i la vinya. L’antiga cooperativa, que es va fundar l’any 1936 com a Sindicat Agrícola, va tancar les portes. Part del terme està ocupat pel parc eòlic de Trucafort, inaugurat el 1999 i amb una producció anual de 80.000 MWh. Es fan esforços per potenciar l’oferta turística, que es concentra els mesos d’estiu i que s’ha definit com a alternativa al desenvolupament del municipi.
El poble de la Torre de Fontaubella
El poble de la Torre de Fontaubella (369 m d’altitud) és situat al N del terme, a l’esquerra de la riera de Marçà. Hi ha algunes cases amb dovelles, però l’edifici més notable és l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII, neoclàssica, d’una nau, amb capelles laterals aprofitant els contraforts, cor i campanar incorporat, amb alguns petits elements de regust barroc. Es conserven dins el poble algunes restes de l’antiga església de la mateixa advocació. Enmig del nucli urbà es pot contemplar encara bona part de l’antiga Torre del Rafolí, atribuïda als moros, l’alçada de la qual era de 10 metres, amb planta quadrangular d’uns 5 metres de costat. La tradició diu que les restes del poblat dit Fontaubella, vora la font de l’Ovella, eren l’inici del poble, que hauria traslladat la seva ubicació.
Separat del nucli per tres ponts que travessen la riera de Marçà hi ha el Raval de la Torre o barri de Pradell, pertanyent, fins a la seva annexió el 1996, al municipi veí de Pradell de la Teixeta. Els litigis per la pertinença d’aquest barri es remunten al segle XIX. Esmentat per primera vegada el 1515, quan tenia una sola casa, al començament del segle XX en tenia 35. Durant la Segona República i més tard, l’any 1989 ja hi hagueren intents, frustrats, d’integrar-lo al terme.
La festa major se celebra per la Nativitat de la Mare de Déu, el primer cap de setmana d’agost, també es fan celebracions el 8 de setembre i per sant Silvestre, el 31 de desembre.
La història
La primera referència al lloc es troba en la carta de població d’Escornalbou, del 1170, on s’esmenta serram de Fonte Albella.
El poble de Fontaubella formà part des del primer moment de la baronia d’Escornalbou vinculada primer als canonges agustins del monestir, del qual ben aviat l’arquebisbe de Tarragona esdevingué prior nat, i després depengué de manera directa de la mitra tarragonina. Quan l’arquebisbe anul·là el capítol d’agustins d’Escornalbou i la mitra absorbí les rendes de tota la baronia, les de la Torre foren aplicades des del segle XVI al Seminari Conciliar de Tarragona. Com a lloc lligat a l’arquebisbe, participà de manera activa, almenys des del segle XVII, en les activitats de la Comuna del Camp, i com a membre d’aquesta comuna, el 1710, en una de les darreres reunions, es refermà en la fidelitat al rei arxiduc Carles III.