El 1249 Jaume I canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals. Mort Dionís, Pere el Gran, el 1277 i el 1279, confirmà aquella donació a la vídua, Margarida de Cabrera, i als fills, Amor (Aimeric) i Gabriel. En passar aquests, el 1287, a la Unió aragonesa, llurs béns foren confiscats per Alfons el Franc. Canals comprenia el lloc, l’Alcúdia (o Pujol) de Canals i la Torre de Canals. En ésser-los restituïts aquells béns el 1288, el rei retingué la Torre, però finalment també els fou retornada. Morts Amor (1307/08) i Gabriel (abans del 1309), Jaume, hereu d’aquell, vengué tot Canals a Jaspert V, vescomte de Castellnou. Els drets de Gabriel passaren a la seva germana gran, Garcia, muller d’Eiximèn d’Urrea, i a llur fill segon, Pere d’Urrea, bisbe de Girona (1325-28) i d’Osca (1328-37), el qual reclamà judicialment Canals, i l’assolí abans del 1329. En fou hereu el germà gran, Joan Ximenes d’Urrea, senyor de Biota i d’El Bayo, a Aragó. Tant ell com la seva muller, Elvira Cornell, com llur fill Joan foren partidaris de la Unió. Mort el pare a Épila (1348) i el fill poc després, el rei Pere en confiscà els béns. El 1350 lliurà Canals i l’Alcúdia (probablement amb la Torre) a Ramon de Riu-sec, el qual dos anys després la vengué a la ciutat de Xàtiva. Aquesta, el 1353, vengué l’Alcúdia o l’Alcudiola de Canals a Berenguer de Santboí, i el 1432 la comprà Eduard Escrivà. Hom té menys informació de la sort de la Torre. No consta documentalment que pertangués mai a Domènec de Borja, pare de Calixt III. No és segur que Jofré de Borja (mort el 1437), pare d’Alexandre VI, la comprés a un privat. De la vídua de Jofré, Isabel de Borja, passà a la seva filla Beatriu (ambdues hi tenien jurisdicció). Aquesta féu hereu el seu nebot Jofré de Borja-Llançol (mort el 1500), el fill del qual, Roderic, vengué la Torre i les cases dels voltants a la ciutat de Xàtiva el 1506.