Se situa als vessants orientals de les serres prebètiques valencianes, centrat per la vall de Gallinera, drenada per la rambla de Gallinera (anomenada després el Calapatar o riu Bullent), que corre entre els vessants septentrionals de les serres de la penya del Capellà, de la roca Foradada (861 m alt.), del Cavall, de Gellibre i de Segària i els costers meridionals de la serra de la Safor (1.011 m alt.) i de Gallinera (on hi ha el castell de Gallinera, que tingué la jurisdicció i donà nom a la vall i al municipi).
Ultra 4.178 ha incultes, n’hi ha 1.113 de secà, dedicades en un 56% a oliveres i en un 12% a garrofers, i la resta a cerealicultura antiga, molt decandida. Cal afegir actualment 200 ha de cirerers i unes 15 ha de regadiu de peu. La població morisca arribava a 400 focs el 1609, any de l’expulsió, i la Vall de Gallinera donava nom a una demarcació o fillola morisca. El 1646 restaven només 73 veïns, i fou repoblada al segle XVII amb població mallorquina, gràcies a la qual assolia 1.310 h el 1787. Des del 1920 la demografia és de signe negatiu. El 2006 la població era de 623 h.
La capital del municipi és el poble de Benialí; comprèn també els pobles de Benirrama, Benissili, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Llombai de Gallinera i Alpatró i els despoblats de l'Alcúdia de Gallinera, Benimàmet, Benistrop, Bolcàssim, el Rafalet i Benimarzoc.