la Vall de Sant Daniel

Conca de la riera de Galligants, que s’estén a l’E de Girona, entre la muntanya de Montjuïc i els contraforts nord-occidentals de les Gavarres (amb els vessants occidentals del pic de la Mare de Déu dels Àngels).

L’agricultura, escassa, es localitza a les zones planes (cereals, farratge i hortalisses), complementada per la ramaderia. Hom ha explotat també les aigües minerals, carbòniques i ferruginoses. Abunden els boscs de pins, alzines, alzines sureres i castanyers. La bellesa del paisatge i l’abundància de les deus d’aigua han fet de Sant Daniel una zona d’esbarjo per als gironins, tot i l’impacte mediambiental provocat per la variant de la carretera N-II que travessa la vall, inaugurada el 1993. El poble de Sant Daniel és el nucli principal de l’antic terme, annexat a Girona el 1962, que comprenia gairebé tota la vall.