El nom actual prové, segons la tradició, de Jaume II, o més aviat de la influència dels monjos cistercencs que la dominaven, des del monestir (1297), les restes del qual es conserven en aquell poble. La vall és una depressió estructural possiblement envaïda per la mar plistocènica entre el massís del Mondúber i la serra de Corbera (la Sangonera), d’on prové l’aigua abundosa de les fonts Major, Menor, l’Ombria, etc., d’origen càrstic. El camp ha estat fins els anys setanta la base econòmica de la vall; actualment, els conreus mediterranis de secà han estat substituïts per l’horticultura, els fruiterars i els cítrics. La indústria del moble de Tavernes, capital actual, ateny una certa categoria en l’especialitat escolar, però actualment la base de l’economia es troba en el turisme i les activitats derivades.