Aigua amunt de l’Éssera resta separada de la vall de Cregüenya per les crestes d’Estatats i d’Aragüells, que voregen els 3.000 m alt, prolongades per la Maladeta i la cresta de les Tempestats; aigua avall, la separa de la vall de Penyascaró la muntanya de la Roda, el pic obac de Vallhiverna (2.511 m alt) i l’Estiba Freda (2.680 m), mentre que la serra Negra (2.757 m), els pics de Vallhiverna (Oest, 3.062 m alt; Est, 3.067) i la collada de Vallhiverna (2.730 m) comuniquen la vall de Benasc, drenada per l’Éssera, i la de Barravés. La vall és enfondida pel riu de Vallhiverna, que neix a uns 2.700 m (conca de recepció dels estanys de Vallhiverna) i aflueix a l’Éssera en havent davallat prop de 1.400 m en 10 o 12 km de trajecte, ben alimentat per les aigües de fosa que rep per la dreta (valls de Llosars i de Corones). Hi ha boscs comunals d’avets i pins negres fins a 2.100 m alt.
Vista de la Vallhiverna
© Carolina Latorre Canet