És format per grans blocs d’habitatges i algun nucli de barraques ( la Perona). Sorgí a partir de la segona meitat dels anys cinquanta al voltant de l’antic nucli rural del Fondo de Sant Martí, on es conserva l’església gòtica de Sant Martí de Provençals i uns pocs masos i on s’aixecava l’antic molí de la Verneda, vora el rec Comtal, que féu d’aquest sector una de les partides rurals més riques de Sant Martí. Al s XIII donà nom a la possessió dels Llull, la verneda d’en Llull, que s’estenia pels termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar. És afectat pel pla parcial d’ordenació urbana de la zona de llevant, que ha estat infringit repetidament en edificar-s’hi, per exemple, solars situats en zones destinades a equipaments urbans. Hom ha elaborat un pla popular d’ordenació d’aquest sector contraposat al pla comarcal (1976) i al pla d’urgència proposat recentment per l’ajuntament de Barcelona. La plaça de la Verneda (entre els carrers de Puigcerdà, de Menorca i del Maresme), inaugurada per l’abril de 1976, ha estat una conquesta popular, car hom aconseguí de conservar aquests terrenys per a equipament públic quan eren ja tancats per tal d’edificar-hi.
Portal del convent gòtic dels carmelites, situat al barri de la Verneda de Barcelona
© Fototeca.cat