Era format per grans blocs d’habitatges i algun nucli de barraques (la Perona). Sorgí a partir de la segona meitat dels anys cinquanta al voltant de l’antic nucli rural del Fondo de Sant Martí, on es conserva l’església gòtica de Sant Martí de Provençals i uns pocs masos, i on s’aixecava l’antic molí de la Verneda, vora el rec Comtal, que feu d’aquest sector una de les partides rurals més riques de Sant Martí.
Al segle XIII donà nom a la possessió dels Llull, la verneda d’en Llull, que s’estenia pels termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar. Estigué afectat pel pla parcial d’ordenació urbana de la zona de llevant, tot i que el pla fou infringit repetidament en edificar-s’hi, per exemple, solars situats en zones destinades a equipaments urbans. S’elaborà un pla popular d’ordenació d’aquest sector contraposat al pla comarcal (1976) i al pla d’urgència proposat per l’Ajuntament de Barcelona. La plaça de la Verneda (entre els carrers de Puigcerdà, de Menorca i del Maresme), inaugurada l’abril del 1976, fou una conquesta popular, ja que s’aconseguí de conservar aquests terrenys per a equipament públic quan eren ja tancats per tal d’edificar-hi.
El desembre del 2006 passà a formar part del districte de Sant Martí en la nova divisió administrativa municipal, juntament amb el veí barri de la Pau, sota el nom de barri de la Verneda i la Pau.