la Vilella Baixa

La Vilella Baixa

© Fototeca.cat

Municipi del Priorat.

Situació i presentació

El terme de la Vilella Baixa, de 5,62 km2 d’extensió, és situat a l’E de la comarca i limita amb els termes de Cabassers (N), la Vilella Alta (E), Gratallops (SE), el Lloar (S) i la Figuera (W). Es troba a la vall del riu de Montsant, que travessa el territori en diagonal de NW (on hi ha el petit embassament de la Vilella Baixa) al SE, i més avall corre en direcció N-S (aleshores fa de límit oriental amb Gratallops), després de rebre per l’esquerra el riuet d’Escaladei. El territori és accidentat al N pels vessants sud-occidentals de la serra de Montsant (645 m a l’extrem NE, als Montalts), que cauen encinglerats damunt la vall dels dos rius, i al SW pels cingles del tossal del Guixar, que marquen el límit amb el terme de la Figuera (527 m a l’extrem SW).

El poble de la Vilella Baixa és l’únic nucli de població del municipi. El poble es comunica mitjançant una carretera amb Cabassers i la Vilella Alta i, passant per Gratallops, amb Falset, on embranca amb la N-420 de Tarragona a Gandesa.

La població i l’economia

Les dades de població (vilellencs) es remunten al 1378, quan constaven 6 focs, que foren 13 el 1497, 15 el 1515, 14 el 1553, 16 el 1708 i 22 el 1716. El recompte de població del 1718 li atribueix 87 h, que havien passat a 232 h el 1787, quan, malgrat continuar dependent eclesiàsticament de Cabassers, tenia ja església i capellà propis. Les turbulències de l’inici del segle XIX hi degueren influir de manera negativa, ja que el 1830 es registraren 202 h. No obstant això, el ritme de creixement es reprengué novament, i el 1842 la població era de 214 h, que ascendiren fins a assolir el seu màxim demogràfic el 1857, amb 1.059 h. El 1887 la població ja havia descendit fins a 928 h i l’aparició de la fil·loxera el 1894 suposà definitivament l’inici de la davallada demogràfica, procés que es perllongà des de l’inici del segle XX. El 1900 es registraren 725 h, que esdevingueren 626 h el 1920 i 460 h el 1940. Durant les dècades del 1960 i el 1970 la població semblà estabilitzar-se entorn dels 300 h, però en la dècada del 1980 la població sofrí una nova sotragada que portà als 163 h comptabilitzats el 1991. Tammateix, en els últims anys del segle XX i primers del XXI la població s’anà recuperant lentament (177 h el 2001 i 190 h el 2005) gràcies principalment a l’impuls de la indústria del vi.

Fins el 1850 hi eren actius dos molins fariners. Actualment, poc més d’un terç del terme és ocupat per l’erm (garriga i pins). A les terres de conreu hi ha un predomini de la vinya, seguida de l’olivera i l’ametller. La Cooperativa Agrícola i de Consum, fundada el 1922, elabora vi negre, blanc i oli, així com embotits artesans. També hi funcionen alguns cellers privats. A més, el poble ha anat adquirint una funció de segona residència i estiueig.

El poble de la Vilella Baixa

El nucli de la Vilella Baixa (218 m d’altitud) és dalt d’un turó, a la confluència del riuet d’Escaladei, que travessa el poble dividint-lo en dues parts, amb el riu de Montsant a l’esquerra d’aquest, damunt el qual passa un pont romànic de tres arcades. La tradició atribueix la fundació del poble als moros, als quals probablement es deu la construcció del seu primer clos murallat i del castell, ara desapareguts. El fort desnivell del turó on es troba el nucli antic obligà a construir cases de set o vuit pisos amb l’entrada principal a la quarta o cinquena planta, fet que dona al poble unes característiques úniques i singulars. Hi ha diverses cases amb llindes de pedra dels segles XVI i XVII i del XIX.

L’edifici més notable és el de l’església parroquial de Sant Joan Baptista, neoclàssica del segle XVIII, de tres naus amb campanar incorporat a l’edifici i una porta lleugerament abarrocada; construïda amb materials poc nobles, només els angles són acarreuats. Cal destacar el carrer que No Passa, a la part més alta del poble, possible persistència de l’antic nucli medieval, al qual s’accedeix per un llarg porxo i que acaba sense solució de continuïtat en una petita plaça. El carrer que No Passa fou utilitzat com a lloc de defensa durant les carlinades, quan encara, en moments de perill, se’n tancava el portal d’accés.

La festa major se celebra el cap de setmana de la Pasqua Granada. També es realitzen actes festius els dies 22 i 23 de maig en honor a la patrona, Santa Quitèria, i el 25 de juliol, per Sant Jaume.

La història

El poble formava part de la baronia episcopal de Cabassers, dependent del bisbe i el capítol de Tortosa, des del primer moment, tot i que hi tenien diversos drets els comtes de Prades i els seus successors. El nom actual sembla derivar d’una retraducció de la castellanització del nom antic, documentat encara al segle XVIII com a Vilella d’Avall o de Baix.

El 31 de desembre de 1848 el poble fou ocupat per les faccions carlines de Ribes, Sabater i Linconet, però tot seguit hi foren encerclats per les tropes liberals. Els carlins, en trobar-se envoltats, es reteren sense combatre i es passaren a les files isabelines, que els reconegueren els graus i l’ocupació. Durant el sexenni revolucionari hi fou molt actiu un nucli federalista, que participà en diversos actes a Reus. Els federals foren els guanyadors de les eleccions generals d’agost del 1872.