Era un eunuc al servei, sembla, del califa Hišām II. Probablement nomenat valí de Tortosa, se'n proclamà rei arran de la confusió dels darrers anys del califat de Còrdova. Formà part de la coalició que intentà d’imposar el califa ‘Abd al-Raḥmān IV. El 1017 els musulmans de València el reconegueren com a rei, però fou destituït el 1021 pels seus tractes amb cristians i, especialment, amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon I. El 1035 fou desposseït del tron tortosí per un altre eslau, Muqātil Sayf al-Milla, i es refugià a la cort d’al-Munḏir II de Saragossa. El seu segon regnat fou dependent de la cort saragossana.