laca

f
Art
Química

Vernís dur i brillant que hom obté a base de laca natural o de productes sintètics, principalment nitrocel·lulosa, acetat de cel·lulosa, resines viníliques o resines acríliques en dissolvents orgànics molt volàtils.

La laca és aplicada a la pintura, l’aquarel·la, els mobles i l’estampació de teixits. Aquesta art aparegué a la Xina a l’època de la dinastia Han i fou perfeccionada durant la dinastia Tang. La fundació de la fàbrica del palau reial de Pequín (1680) permeté una major difusió de les laques, que eren al seu millor moment als s. XVII i XVIII, amb la introducció de l’aplicació de mareperles. Al s. XV la laca fou introduïda al Japó, on hom arribà a una tècnica molt més depurada que la xinesa, amb artistes com Kōami i Sōami. A la fi del s. XV aparegueren les laques a Europa, principalment per influència xinesa; les laques venecianes foren les millors. Tingueren una gran expansió al s. XVIII, amb el gust per les chinoiseries.