Laci

Lazio (it)

Regió de la Itàlia central, entorn de Roma, que comprèn les províncies de Roma, Frosinone, Latina, Rieti i Viterbo.

La capital és Roma. Adossat a l’Apení per l’E i limitat per la mar Tirrena a l’W, el Laci s’estén entre la Toscana i l’Úmbria al N i la Campània al S, amb un relleu molt variat que no presenta unitat fisiogràfica. La part occidental és una plana costanera, centrada a la Campagna di Roma, mentre que la part oriental és muntanyosa, amb els monts Reatini (Terminillo, 2 213 m) i Simbruini, relleus calcaris travessats per l’ampla vall del Velino. Al NW i SE de Roma s’arrengleren grups d’antics volcans, amb alguns llacs: monts Volsini (llac de Bolsena), Cimino (llac de Vico), Sabatini (llac de Bracciano), Albani i Nemi. L’agricultura es desenvolupa a les planes bonificades als primers decennis del s. XX (Maremma, Campagna di Roma, Agro Pontino), amb conreus de blat, blat de moro, llegums, fruita i explotació ramadera a les terres baixes i oliveres i vinya als vessants (vins de Frascati i Albani). La indústria es concentra als voltants de Roma, bé que és més important el paper d’aquesta ciutat com a centre terciari, administratiu i polític, a part el de primera àrea turística d’Itàlia, completada per alguns nuclis del litoral (Ostia, Civitavecchia). Es destaquen, encara, la indústria ceràmica a Viterbo, la paperera a Frosinone, la química a Colleferro, la del vidre a Gaeta i la mecànica de precisió a Aprilia i Latina. A l’antiguitat el Laci comprenia el territori habitat pels llatins (llatí), i a l’època d’August formà, amb la Campània, la principal regió d’Itàlia. A partir del s. VI l’Església començà a posseir-hi alguns patrimonis, però el poder efectiu fou exercit per Bizanci fins al s. VIII. Els segles que seguiren palesaren la lluita del papat per la consecució de la sobirania del territori, que no fou obtinguda fins que, en temps de Pius II i de Pau II, foren sotmeses les famílies dels Savelli i dels Anguillara. Aleshores l’Església posseí totalment aquesta regió, que seguí les vicissituds de la història del papat i, a l’època moderna, de l’estat italià.