Exercí la retòrica a Nicodèmia; convertit al cristianisme, sofrí moltes privacions durant la persecució de 303-305, i, ja vell, fou preceptor del fill de Constantí el Gran. En les seves obres (Divinae institutiones, De ira Dei i De mortibus persecutorum), imitant l’estil de Ciceró, intentà d’erigir el cristianisme com a sistema filosòfic davant la saviesa pagana; sostingué també la idea de la passibilitat de Déu.