Ladislau Kubala Stecz

László Kubala Stecz
(Budapest, 10 de juny de 1927 — Barcelona, 17 de maig de 2002)

Ladislau Kubala Stecz en la seva època de jugador del Futbol Club Barcelona

© Fototeca.cat

Futbolista hongarès, naturalitzat espanyol el 1951.

Jugà a Hongria amb els equips Ferencvaros i Vasas; fou disset cops jugador internacional del seu país. Arribà al Futbol Club Barcelona el 1950 procedent d’un equip d’exiliats hongaresos, l’Hongaria, que feia gires per Europa, però no pogué debutar oficialment amb el Barça fins al torneig de Copa del 1951, després d’haver obtingut la nacionalitat espanyola i haver-li estat retirada la sanció imposada per la FIFA. La seva contractació fou el pretext adduït pel Real Madrid per a impedir que Alfredo Di Stefano passés també al Barcelona. Kubala esdevingué aviat una figura mítica del futbol català i protagonitzà una de les etapes més glorioses de la història del Barça, la de les Cinc Copes. Disputà 345 partits i marcà 280 gols, 194 dels quals en partits oficials, xifra només superada per Messi i Cèsar. La temporada 1951-52 marcà 7 gols en el partit contra l’Sporting de Gijón (9-0) a les Corts, rècord a la Lliga, compartit amb el bilbaí Bata. En el seu palmarès consten quatre títols de Lliga (1952, 1953, 1959, 1960), cinc de Copa (1951, 1952, 1953, 1957, 1959), un de la Copa Llatina (1952), dos de la Copa de Fires (1958, 1960) i dos de la Copa Eva Duarte (1952, 1953). El seu darrer partit oficial amb la samarreta blaugrana fou en la final de la Copa d’Europa (1961), disputada a Berna davant del Benfica. El 30 d’agost de 1961 fou objecte d’un partit d’homenatge en què el Barça s’enfrontà a l’Stade de Reims.

Tot seguit passà a dirigir l’Escola de Futbolistes del FC Barcelona fins que al desembre del 1961 substituí Lluís Miró com a entrenador del primer equip. Després d’una bona campanya en què el Barça es classificà per a la final de la Copa de Fires (1962), fou cessat just acabada la primera volta de la Lliga 1962-63. Fitxà pel Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona, en el qual jugà en 29 dels 30 partits de Lliga i marcà 7 gols. Actuà decisivament en la promoció que l’Espanyol disputà contra l’Sporting de Gijón, en què aconseguí la permanència a primera divisió. A continuació (1964-65) passà a ser entrenador de l’equip espanyolista, càrrec del qual dimití poc després d’acabar la Lliga. Entre el 1969 i el 1980 dirigí la selecció espanyola en 68 partits i participà en la Copa del Món (1978) i l’Eurocopa (1980). La temporada 1980-81 tornà a ser entrenador del FC Barcelona, però al principi de novembre fou cessat. Posteriorment dirigí la selecció sub-21 espanyola olímpica, amb la qual aconseguí la medalla d’or als Jocs de Barcelona (1992). També féu d’entrenador a l’Aràbia Saudita (1982-86), Múrcia (1986-87), Màlaga (1987-88), Elx (1988-89) i al Paraguai (1995).

Fou sis vegades internacional per Hongria, deu amb Txecoslovàquia (els seus pares eren eslovacs), dinou amb Espanya i dues amb Catalunya, amb la qual anotà 4 gols. Presidí l’Agrupació de Veterans del FC Barcelona (1990-99). Des del setembre del 2009 hi ha una estàtua en honor seu davant de la tribuna del Camp Nou. Manuel Ibáñez Escofet publicà una biografia del jugador, Un barceloní de Budapest (1962), i Frederic Porta, una altra, Kubala (2012).