La llegenda identificà el personatge amb un pastor del Lluçanès, i donà origen a una cançó popular. La cançó de l’Alabau, de caràcter amorós, sembla de la segona meitat del s. XVII. El text fou recollit i publicat per primera vegada per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán (1882). El simbolisme de llibertat, inherent al personatge, originà una versió política del text, del 1897, sota el títol de Plany. El tema literari de la cançó assolí una certa fortuna en la literatura popular del s. XIX i començament del XX; és evident la relació o el paral·lelisme amb el Manelic de Terra baixa, de Guimerà. La melodia, de la qual són conegudes dues versions o variants principals, és ben modulada i estimable, i ha estat publicada en diversos repertoris. Modernament ha estat objecte d’una versió coral lliure, d’Eduard Toldrà, amb el títol original.