El cos, de simetria bilateral i comprimit lateralment, és recobert pel mantell, que presenta dos lòbuls laterals, els quals, aplicats a la paret interna de les valves, delimiten la cavitat pal·lial. Aquests lòbuls, soldats per les vores, deixen tres forats: per un surt el peu, i pels altres dos l'aigua entra a la cavitat pal·lial i en surt; aquests dos últims forats es poden prolongar en dos tubs de longitud variable: els sifons. L'aigua, en entrar a la cavitat pal·lial, proveeix d'oxigen i d'aliments l'animal, i, en sortir-ne, expulsa l'anhídrid carbònic, els excrements i les partícules residuals respiratòries. La closca, de conquiolina i amb la cara interna de nacre, té dues valves, que s'articulen dorsalment mitjançant una xarnera i un lligament elàstic. El mantell deixa a la cara interna de les valves la impressió pal·lial. El tancament de les valves es produeix gràcies a l'acció dels dos músculs adductors (en algunes espècies n'hi ha només un), situats en posició anterior i posterior i inserits a la cara interna de les valves. L'obertura de les valves té lloc d'una manera passiva. El peu, en forma de destral, manca en els mol·luscs sedentaris, però és molt desenvolupat en els excavadors i en els marxadors. En alguns lamel·libranquis que viuen units a un substrat, el peu va proveït de la glàndula del bissus, que produeix uns filaments que fixen l'animal al substrat.