El Landsat I (1972), que orbitava a 900 km d’altitud en una òrbita heliostacionària, fotografiava bandes de terreny de 185 km d’ample (amb una resolució de 80 m) i trigava 18 dies a fotografiar la totalitat de la superfície terrestre; portava tres cambres de televisió en color (imatges en el domini visible) i una cambra multicanal (imatges en quatre bandes espectrals: verd, taronja, vermell i infraroig proper, i infraroig) amb què obtenia imatges en fals color. El Landsat I funcionà fins el 1980, i fou rellevat pel Landsat II (1975) que ho féu fins el 1982. El Landsat III (1978) incorporà una cinquena banda espectral (situada a l’infraroig tèrmic), i el Landsat IV (1982) disposa d’una cambra de set bandes espectrals per a la realització de mapes temàtics (amb una resolució de 30 m) (cartografia, ¦ teledetecció).