Fundada el 1986 per Juan Carlos García (ballarí i coreògraf) i Claudio Zulian (músic), als quals s’afegiren diversos ballarins. El seu primer espectacle, Eppur si muove, aconseguí diversos premis. Posteriorment estrenaren Càstor i Pòl·lux (1989) i Kairós (1990), en el qual incorporaren per primera vegada dones a la coreografia, Afanya't a poc a poc (1991), Tres coreografies: El temps necessari, Só um bocadinho, Auguris per a H... (1992, premi Ciutat de Barcelona), Diari d’unes hores, Eco del silenci (1993), Els gestos del camí (1994), Moving Landscape (1995), Landschaft mit Schatten i Identificació d’un paisatge (1996), Cuerpo de sombra y luz (1998), Transfiguracions (1999, Premi Nacional de dansa 2000 de la Generalitat de Catalunya), Litúrgia de somni i foc (2000, premi Butaca), I la llum no es veu. Pels carrers de Basquiat (2001), Scala 1: Infinito, muntatge per a la inauguració del Museu d’Art Contemporani de Rovereto i Trento (Itàlia) (2002) Orfeu Lateral (2003), el macroespectacle La Mirada de l’Altre (2004) realitzat a Vic , entorn de la diversitat cultural, a partir del qual fou realitzat el documental Cartes des de la Boira (primer premi del Festival Internacional de Cinema Digital de Xile el 2007); La mar de formes (2005), A la nit ferida (2006), Variacions al·leluia (2007) i De los afectos (2008).