lapsi
*

m
pl
Cristianisme

Nom donat, als s. III i IV, als cristians que negaven llur fe per por de les persecucions.

Considerats, en un principi, imperdonables, en multiplicar-se els defalliments, particularment arran de la persecució de Deci (250-251), la disciplina de l’Església es modificà (sota la influència de Cebrià, bisbe de Cartago) i fou acceptat que els lapsi fossin readmesos a l’Església després d’una seriosa penitència. Els intransigents s’hi oposaren, i amb Novacià fundaren una església cismàtica.