laringitis

laringitis (es), laryngitis (en)
f
Patologia humana

Inflamació de la laringe.

La laringitis aguda és generalment d’etiologia vírica, i va acompanyada d’afonia o ronquera, pessigolleig i tos seca; la laringitis crònica sol ésser evolució d’una laringitis aguda mal resolta; en la seva aparició intervenen diversos factors, com ara tabac, alcohol, abús de la veu, carnots nasals, etc; la laringitis estridulosa és una afecció especial dels infants, caracteritzada per accessos de dispnea, tos ronca i respiració sibilant, que sobrevenen de nit. Altres vegades, la laringitis pot anar associada a diverses malalties com l’angina de Vincent, la bronquitis, la pneumònia, el xarampió, la diftèria, la sífilis, la tos ferina, la grip, etc.