Fou enunciada per Théophile Gautier, al pròleg de la seva novel·la Mademoiselle de Maupin (1835). Un precedent immediat era el primitiu credo estètic de la revista romàntica “Le Globe” (1824), que preconitzava el dret de l’art a ésser “lliure” de la manera més il·limitada. Aquesta teoria trobà un ampli ressò entre parnasians, simbolistes, decadentistes, impressionistes i en bona part dels avantguardistes.
Art