El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubèrt i Vilac. La vall del Joèu o vall de l’Artiga de Lin , coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc. La part més baixa de la vall i tot el vessant esquerre fins poc més amunt del santuari és del terme de les Bordes, mentre que el vessant oposat d’aquest sector mitjà és del de Gausac; la capçalera de la vall pertany al de Viella. En aquesta capçalera, a 1 460 m d’altitud, s’estenen, a la confluència de les canals de Pomero (que baixa del port de la Picada) i d’Era Ribereta (que baixa de coll de Tòro) i del barranc d’Es Póis (que baixa del coll dels Aranesos), els grans prats naturals del pla d’Era Artiga , on creixen, entre d’altres flors alpines, gencianes blaves, i on es troben la font d’Era Artiga i el refugi d’Et Plan d’Era Artiga; domina el pla d’Era Artiga, pel sud, el mall d’Era Artiga (2. 718 m alt.) situat, entre els colls de Tòro i dels Aranesos, a la serralada que separa la Vall d’Aran de la vall de Benasc (Alta Ribagorça). Entre el santuari i el pla d’Era Artiga hi ha, al peu d’un salt d’aigua, la font d’Et Gresilhon i, envoltats de boscs, els ulls del Joèu , ressurgència de l’aigua de fosa de les geleres de la Maladeta.
Font d’Eth Gressilhon, a Artiga de Lin
© Fototeca.cat