Fou succeït per Joan III Ducas Vatatzes (1222-54), que transmeté el tron al seu fill Teodor II (1254-58). Joan IV, l’altre emperador (1258-61), fou occit per Miquel VIII Paleòleg, i així acabà el poder d’aquesta dinastia, que, per damunt de tot, protegí les lletres i les arts i patrocinà un autèntic renaixement. Alguns dels seus membres estigueren vinculats als reis del casal català. Així, Eudòxia Làscaris, filla de Teodor II, que desembarcà a Salou el 1278 i, establerta a Catalunya, protegí, com era norma familiar, la cultura clàssica i n'impulsà la difusió per tot el comtat de Pallars, especialment en el poble d’Isavarre. Alguns dels seus descendents, que prengueren el nom de Lascorz o Làscaro, figuraren com a partidaris del comte Jaume d’Urgell en la disputa successòria.