Estudià dret i literatura hongaresa a les universitats de Szeged i Eötvös Loránd de Budapest, on es titulà amb una tesi sobre Sándor Márai.
La seva primera novel·la, Sátántangó (‘Tango Satànic’, 1985), el situà com a figura destacada de la literatura hongaresa. Aquesta obra, com altres com Az ellenállás melankóliája (‘La melancolia de la resistència’, 1989, premi Bestenliste a la millor obra literària), ha estat adaptada al cinema pel director Béla Tarr. L’experiència de viure en diversos països —Alemanya, Japó i la Xina— han influït profundament la seva obra, que ha estat reconeguda com a complexa i exigent, sovint qualificada de postmoderna per les seves temàtiques distòpiques i melancòliques.
Posteriorment ha publicat Az urgai fogoly (‘El presoner d’Urga’, 1992), Háború és háború (‘Guerra i guerra’, 1999), Rombolás és bánat az Ég alatt (‘Destrucció i dolor sota els cels’, 2004), Seiobo járt odalent (‘Seiobo allà baix’, 2008), Báró Wenckheim hazatér (‘El baró Wenckheim torna a casa’, 2016), Herscht 07769 (2021) i Zsömle odavan (‘Zsömle espera’, 2024)
Ha rebut diversos guardons internacionals, com el Premi Internacional Man Booker (2015), el National Book Award for Translated Literature (2019), el Premi Formentor (2024) i el premi Nobel de literatura 2025.