Gaudí d’un gran prestigi, no només com a compositor sinó també com a estudiós de la música popular.
Es formà a l’Acadèmia de Música de Budapest, on estudià composició amb V. Herzfeld i piano amb A. Szendy. Al mateix temps cursà dret a la universitat, on es graduà el 1913. Fins al 1914 feu diverses estades a París, on fou alumne del compositor Vincent d'Indy. A partir del 1910 col·laborà amb B. Bartók i Z. Kodály en les seves expedicions per cercar música popular, que després continuà pel seu compte.
Paral·lelament a totes aquestes activitats, Lajtha es dedicà també a la composició i el 1929 guanyà el Premi Coolidge pel seu Quartet de corda número 3. El seu catàleg inclou composicions de gèneres variats, des de la música escènica fins a la música per a piano passant per les composicions orquestrals, corals, eclesiàstiques i de cambra.
En el seu estil hi ha influència dels seus estudis parisencs i sempre hi és present la música folklòrica hongaresa que anà reunint al llarg de les seves expedicions.
Fou cap del departament d’etnografia del Museu Nacional d’Hongria i, després de la Primera Guerra Mundial, ocupà el càrrec de professor de música de cambra, estètica i teoria de la música magiar al Conservatori Nacional de Budapest.
Deixà nombrosos escrits sobre música popular hongaresa.
En el seu estil hi ha influència dels seus estudis parisencs i sempre hi és present la música folklòrica hongaresa que anà reunint al llarg de les seves expedicions.
Fou cap del departament d’etnografia del Museu Nacional d’Hongria i, després de la Primera Guerra Mundial, ocupà el càrrec de professor de música de cambra, estètica i teoria de la música magiar al Conservatori Nacional de Budapest.
Deixà també nombrosos escrits sobre música popular hongaresa.