Situada al sud de Montpeller, pròxima als estanys litorals, el lloc ja era freqüentat en el Neolític i el bronze final. A la darreria del segle VI s’hi establí un nucli portuari fix de dimensions considerables (4 ha). Als segles IV-III es construí un sistema viari molt regular i augmentà la superfície ocupada. Mantingué la seva importància durant l’Alt Imperi Romà, però després queda pràcticament abandonat fins al segle XIII, que esdevingué port de Montpeller.