Fou catedràtic de càlcul diferencial i integral de l’escola d’enginyers de Barcelona des del 1891. El 1909 obtingué la creació d’una càtedra de càlcul infinitesimal. Autor, entre altres obres, de Tratado de cinemática pura (1879), Influence du monde réel et du monde idéal dans l’analyse infinitésimale (1891) i d’estudis sobre la relació entre la música i les matemàtiques: Application de la géométrie analytique à la technique musicale (1894).