D’antuvi conreà la pintura històrica (La rendició de Girona, vers el 1886, fons dels Museus d’Art de Barcelona). Posteriorment descobrí el paisatge de la costa catalana (Caldetes, Tossa), i més tard, d’Eivissa, on, dedicat a la pintura de figura i de paisatge, visqué llargues temporades fins que morí. Exposà a Nova York i a Buenos Aires. El luminisme de la seva obra l’emparenta amb Sorolla. El 1963 fou inaugurat un petit museu que porta el seu nom, a la vila eivissenca de Santa Eulàlia del Riu.